Sobre el futur dels ajuntaments, el cadàver ambulant, (ZP), i que som més pobres.

maig 30th, 2010

Avui toca un quants enllaços d’articles que em semblen interessants.
Un dels tals és de l’ABC, que passa? que m’he donat un, (mal), cop al cap? No, que el ZP ho estigui fent malament, no vol dir que els altres siguin bons. De tant en tant, en tots el diaris es pot trobar algun article aprofitable, on mai s’ha d’agafar com una veritat absoluta, sinó que posar-ho tot en quarantena, i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Rebelión a bordo De com l’Elena Salgado deu lamentar-se d’estar on és ara mateix.
El efecto controlador Col·lectius amb privilegis que es resisteixen a abandonar.
Somos más pobres, no podemos vivir al mismo ritmo
Veinticuatro horas de infarto municipal El que després la Salgado va vendre com un error tipogràfic.
Grecia suprime dos tercios de sus ayuntamientos para recortar el gasto público
Ayuntamientos: fusión o bancarrota
Three American cities on the brink of broke Traduït amb el Google translator: Tres ciutats dels Estats Units a un pas de fer fallida

Quan parlem d’endeutament de les administracions públiques, es fa servir una unitat de mesura que fa referència al deute per capita, ho sigui, en el cas d’un ajuntament, el total que deu l’ajuntament, dividit pel total d’habitants del municipi, això ens dona el total que cada habitant “deu”. Això pot fer que tinguem una idea del nivell d’endeutament, per exemple, si no estic molt equivocat, vull recordar que l’ajuntament de Riudoms, va dir no fa gaire que el seu nivell d’endeutament venia a ser d’uns 500.- Eur. per habitant, molt poc comparat amb altres ajuntaments. Podem pensar: “Pagant 500.- Eur. per cap ja estaria sol·lucionat, tampoc es tant.

Però resulta que estem parlant per habitant, i que, els que no treballan, per exemple estudiants, no tenen cap ingrés per a poder fer front a aquests 500.- Eur. així doncs, en una família de 4 components, amb matrimoni i dos fills, als pares, els hi tocaria pagar 1.000.- Eur. per cap. be, podríem continuar considerant que encara i podríem arribar.

Tot hi això, la majoria dels ajuntaments, (i les altres administracions públiques), el que fan es fer servir diferents mètodes per a poder amagar el deute real, per exemple amb les empreses municipals, que es traspassa el deute, de la caixa del ajuntament, a les empreses municipals. En el cas de Riudoms, (Això és un exemple, desconec si això es fa així en aquest cas concret), seria com si al deute de l’Ajuntament, no hi suméssim el possible deute que tingués l’Escola Municipal de Música. (També desconec si l’Escola Municipal de Música de actualment cap deute).

Així doncs, també pot ser que aquest deute per capita reconegut no sigui tot el deute real, però encara hi ha més:

Fins ara em parlat només del deute municipal, que en un cas com Riudoms, podem entendre com un deute mesurat. Això es tot? No, això no és tot, totes les altres administracions també deuen diners, i finalment, aquest diners també els podem repartir per habitants i per treballadors, que finalment son els que paguem. També podríem sumar pensionistes, com que cobren, també poden pagar, però d’on surten els diners per a pagar als pensionistes? Dons també dels treballadors.

Anem dons a veure el deute total per treballador, això ho podem veure a la pàgina Defcon on en aquests moments ens diu que cada treballador deu, a part dels seus deutes privats, 58.000.- Eur. Això ja no fa tanta gràcia com els 500.- de l’Ajuntament.

Categories: Crisi econòmica

Deixeu un comentari

Comments Feed1 Comentari

  1. Ramon Mallafré i Gispert

    Això és el que diu un entès sobre el tema: Como especialista en derecho local, con el actual sistema normativo, la propuesta no deja de ser -de momento- un brindis al sol. Que de llevarse a cabo implica procesos larguísimos.

Deixeu un comentari

You must be logged in to post a comment.

Feed

http://ramon.mallafre.cat / Sobre el futur dels ajuntaments, el cadàver ambulant, (ZP), i que som més pobres.